Aramon i Serra, Ramon
Barcelona, 8 desembre 1907 - 17 juliol 2000
Apunts biogràfics
La figura de l'Aramon com a musicòleg i compositor ha quedat en segon terme donat el reconeixement obtingut com a filòleg. No obstant això, cal dir que fou primerament compositor de sardanes i arranjador de ballets populars abans que lingüista. Pels volts dels anys vint pertany a l’Orfeó de Sants i a I'Orfeó Atlàntida. Fou el director musical de l’Esbart Sant Jordi des d'on realitzà una important tasca d'expandiment de la dansa catalana; d'aquest període és el seu arranjament de la Dansa de Castellterçol i del Ball del ciri. El de la dansa fou publicat en versió de piano per la "Sardana Popular", que editava amb excel·lent criteri l’oblidat Josep M. Canals. L'Aramon en feu les respectives versions per a cobla que, a part de donar les a conéixer per l’Esbart que dirigia, foren prodigades per altres esbarts de l’època. També la revista "Art Populaire" va publicar-ne un estudi a Praga l'any 1928, La Danse et la Danse du Cierge, de Castellterçol.
Com a filòleg estigué vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans, del qual fou secretari general entre 1942 i 1989, i fou assessor lingüístic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Va compondre vuit sardanes, entre elles Infantesa, Adéu (dedicada al seu pare), El senyor Ramon i Nit d'estiu, que van sovintejar en les programacions dels anys 1925-30.
Apunts biogràfics
La figura de l'Aramon com a musicòleg i compositor ha quedat en segon terme donat el reconeixement obtingut com a filòleg. No obstant això, cal dir que fou primerament compositor de sardanes i arranjador de ballets populars abans que lingüista. Pels volts dels anys vint pertany a l’Orfeó de Sants i a I'Orfeó Atlàntida. Fou el director musical de l’Esbart Sant Jordi des d'on realitzà una important tasca d'expandiment de la dansa catalana; d'aquest període és el seu arranjament de la Dansa de Castellterçol i del Ball del ciri. El de la dansa fou publicat en versió de piano per la "Sardana Popular", que editava amb excel·lent criteri l’oblidat Josep M. Canals. L'Aramon en feu les respectives versions per a cobla que, a part de donar les a conéixer per l’Esbart que dirigia, foren prodigades per altres esbarts de l’època. També la revista "Art Populaire" va publicar-ne un estudi a Praga l'any 1928, La Danse et la Danse du Cierge, de Castellterçol.
Com a filòleg estigué vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans, del qual fou secretari general entre 1942 i 1989, i fou assessor lingüístic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Va compondre vuit sardanes, entre elles Infantesa, Adéu (dedicada al seu pare), El senyor Ramon i Nit d'estiu, que van sovintejar en les programacions dels anys 1925-30.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| Adéu | Sardana per a cobla | |
| Infantesa | Sardana per a cobla | |
| Nit d\'estiu | Sardana per a cobla | |
| senyor Ramon, El | Sardana per a cobla |