Puntí i Alsina, Estanislau
Tortellà (Garrotxa), 5 desembre 1916 - Barcelona, 26 novembre 1999
Apunts biogràfics
Instrumentista de trompeta, fill d'Amadeu Puntí i Capdevila. Feu els estudis de solfeig amb el seu pare, els de trompeta amb Mateu Llança i inicià el piano amb Llorenç Jordà. Els continuà a l’Escola Municipal d'Olot (1933-35) amb Felip Ribes i Solé. Mentrestant, a més, formà part de La Principal de Tortellà, dirigida pel seu pare. L’esclat de la guerra trencà la seva activitat musical i fou enviat al front (1936-39) i, quan tornà, encara li tocà fer 3 anys de servei militar. Un cop llicenciat tornà a Tortellà i després se n’anà a Barcelona (1943) on acabà els estudis de piano amb Pere Vallribera i els de fiscorn, trombó de vares i bombardí a l’Escola Municipal. A partir d'aquí i com a instrumentista de fiscorn començà una llarga trajectòria en el camp de les cobles: amb la Popular (1949-50), Badalona (1951-53) i La Principal de Gràcia (1959-70). A més, fou membre fundador de la Ciutat de Barcelona (1968) en la qual actuà fins al 1982 any en què deixà el lloc que fou ocupat pel seu fill Amadeu. Seguí, però, com a membre de la Banda Municipal de Barcelona fins a la seva jubilació (1985). En aquests anys va escriure algunes sardanes i posteriorment va dedicar una nova etapa a la composició.
Apunts biogràfics
Instrumentista de trompeta, fill d'Amadeu Puntí i Capdevila. Feu els estudis de solfeig amb el seu pare, els de trompeta amb Mateu Llança i inicià el piano amb Llorenç Jordà. Els continuà a l’Escola Municipal d'Olot (1933-35) amb Felip Ribes i Solé. Mentrestant, a més, formà part de La Principal de Tortellà, dirigida pel seu pare. L’esclat de la guerra trencà la seva activitat musical i fou enviat al front (1936-39) i, quan tornà, encara li tocà fer 3 anys de servei militar. Un cop llicenciat tornà a Tortellà i després se n’anà a Barcelona (1943) on acabà els estudis de piano amb Pere Vallribera i els de fiscorn, trombó de vares i bombardí a l’Escola Municipal. A partir d'aquí i com a instrumentista de fiscorn començà una llarga trajectòria en el camp de les cobles: amb la Popular (1949-50), Badalona (1951-53) i La Principal de Gràcia (1959-70). A més, fou membre fundador de la Ciutat de Barcelona (1968) en la qual actuà fins al 1982 any en què deixà el lloc que fou ocupat pel seu fill Amadeu. Seguí, però, com a membre de la Banda Municipal de Barcelona fins a la seva jubilació (1985). En aquests anys va escriure algunes sardanes i posteriorment va dedicar una nova etapa a la composició.
Títols en el nostre arxiu
Sardanes
| Títol | Tipus | Any |
|---|---|---|
| A la plana d\'Urgell | Sardana per a cobla | |
| Amics d\'Olot | Sardana per a cobla | 1987 |
| Campaner del Fluvià, El | Sardana per a cobla | 1988 |
| Estel de Montserrat, L\' | Sardana per a cobla | |
| Marcel refilaire | Sardana per a cobla | 1989 |
| meus fills Amadeu i Maria Loreto, Els | Sardana per a cobla | 1986 |
| Ofrenes de Sils, Les | Sardana per a cobla | 1990 |
| petit Estanislau, El | Sardana per a cobla | 1950 |
| Roseta - L\'Estel de Montserrat | Sardana per a cobla | 1950 |
| Tortellanenca | Sardana per a cobla | 1986 |
| Tortellanencs que vivim a Barcelona | Sardana per a cobla | 1986 |
Altres títols
Sardanes30 aplec de Sils (1994) - Albert i Rafael - Amics cadaquesencs (1998) - Amics Cobla Ressò (1998) - Amics de Calella (fiscorn, 1997) - Assumpció i Jordina (1985) - Cants montserratins - Casal del avis (1998) - Cristian - El petit Pau (1997) - El primer nét (1986) - Els meus néts (1984) - Elvira - Gent de Tortellà (1994) - L'amic Elies (tible) - L'amic Farré - L'amic Jordi (trombó) - L'amic Lluís Duran (1992) - L'amic Mulí (tenora) - L'amic Ribalta (1998) - La font de Can Xarlanda (1991) - La Laura i en Marcel (1983) - La petita Jordina (1998) - Noves escoles (1987) - Parc Nou (1992) - Pont romànic de Besalú (1993) - Sant Joan les Fonts en festa - Sardanistes pinetencs (1994) - Sils Sardanista (1993) - Societat coral Palma Moderna (1998) - Trompetejant (trompeta) - Victòria (1998) - Vols escoltar? - Xamosa Margarita - Xamosa Maria del Tura (1986) - Xamosa Rosa Maria (1995)